Cara a Cara: Zapatero vs. Rajoy

Ahir 25 de Febrer es va celebrar la primera part del segon cara a cara entre dos candidats a la presidència en el nostre país. Zapatero i Rajoy van enfrontar-se en un seguit d’intervencions pactades i hiperpautades que ens feia pensar que la discussió no seria tal. Vaig afrontar el debat amb la sensació que serien les dues hores més avorrides de televisió a que un es pot encarar. Per sort no va ser així. Els dos “líders” es van atacar mútuament i ens van oferir una bona dosi de morbo polític, ja ens agrada. El que no està tan bé és que els nostres dirigents es mostrin una vegada més faltats de projecte. Com sempre la baixesa política i la falta de sentit d’estat va regnar en tota la pugna, per part dels dos. Qui va guanyar? Sincerament jo declararia el premi desert. M’esperava un Zapatero brillant, lúcid i àcid i un Rajoy inferior, mancat de discurs i amb veu de tonto. Em vaig trobar un Zapatero nerviós i amb manca d’esperit, capaç de rebatre els arguments de plastilina de Rajoy però amb poca altesa política. No va acabar de posar en evidència algunes de les més clares manipulacions de dades del líder de l’oposició i no va mostrar un projecte clar pels següents quatre anys. L’actuació de Rajoy tampoc fou digna d’un malabarista de les paraules ni molt menys. Però les baixes expectatives m’han produït un sentiment de grata sorpresa cap a algú que pensava era incapaç de fer un bon paper televisiu. No ens enganyem, cap dels dos va presentar un bon argumentari, cap dels dos va presentar un bon projecte i cap dels dos tindrà el meu vot (ni abans ni després del debat), però li he de dir al Sr. Rajoy que m’ha sorprès i al Sr. Zapatero que m’ha decebut.

Dolors Nadal a la UPF

Ahir la Universitat Pompeu Fabra va ser testimoni una vegada més d’un absurd acte d’agressió a un polític. Molt lluny de sentir-me identificat amb l’ideari del Partit Popular i sense sentir cap mena de simpatia cap a Dolors Nadal no puc entendre com es pot impedir que algú exerceixi el seu dret a expressar-se amb crits de feixista. Saben aquests senyors el que és el feixisme o és només un insult que envien a qualsevol que no confabuli amb el seu ideari? Una cosa similar va passar a la mateixa universitat el passat mes de Gener quan el ministre de justícia Mariano Fernández Bermejo va pronunciar una conferència a l’Auditori de la Universitat. Un grup de joves independentistes va aixecar-se amb una pancarta contra les il·legalitzacions de partits. Els guardaespatlles del ministre van aixecar-se per intentar reduir-los i fer-los fora de la sala. Bermejo els va aturar i els va dir que estava en el fons content de que coses com aquestes puguin passar ja que durant molts anys s’ha lluitat en el nostre país per aconseguir la llibertat d’expressió. Va ser llavors quan un dels “manifestants” va cridar: feixista!!! Qui és feixista per ells? Soc nacionalista, no m’agrada el Partit Popular però ningú té dret a impedir que algú exerceixi el seu dret a expressar-se. He de dir que em sento avergonyit de veure que la meva Universitat surt a les portades dels diaris per una cosa com aquesta. Ridícul.