El fantasma de la concertada

L’any passat en una conferencia a la UPF el President Pujol parlava d’educació. Deia que després d’anys de sentir com des de la bancada de l’oposició els socialistes criticaven l’escola concertada, un cop van arribar al govern un alt dirigent del primer tripartit va haver d’acceptar la importància de la concertada al nostre país i sobretot l’estalvi que suposa al departament d’Educació (que no conselleria d’ensenyament, per cert). La demonització de l’escola concertada és un dels discursos més fàcils de les esquerres i de fet, el principal argument que porten com a bandera és força interessant. Consideren que no té cap mena de sentit que en un Estat aconfessional l’administració pública subvencioni ensenyament religiós. L’argument és força sòlid. Només cau per un cantó, el paper de l’escola concertada catalana no és aquest. El que fa l’escola concertada és oferir un servei a uns pares preocupats per l’educació dels seus fills. Tant preocupats que consideren que ells no ho poden fer perquè no hi estan capacitats. Tant preocupats que tenen la percepció que l’escolta pública no ofereix un ensenyament de qualitat i per tant porten els fills a la concertada. Hi ha famílies que fan vertaders esforços per pagar l’educació dels seus fills, per tant la concertada no és escolta de rics. La concertada avui en dia supleix el paper de l’administració en l’oferta d’un ensenyament de qualitat, o com a mínim aquesta és la percepció social que impera. El dia en que els estàndards de qualitat entre uns ensenyaments i altres siguin equiparables, llavors ja podrem entrar a jutjar si hem de pagar o no ensenyament religiós.