Diàleg i Bolonya (publicat a La Vanguardia el 15 de març del 2008)

La Vanguardia del passat 13 de març recollia la informació relativa a la manifestació i la posterior entrada al Campus de la Ciutadella de la Pompeu Fabra dels estudiants antibolonya. La notícia començava amb un: “no se creen las promesas de diálogo”. Deixin-me que matisi la frase. Realment els estudiants manifestants i les organitzacions desorganitzades que els representen no es creuen el diàleg. Els representants d’aquests col·lectius són els mateixos que es van aixecar de la Taula Nacional per la Universitat Pública que la comissionada, en un últim intent d’estendre la mà a aquests col·lectius, va decidir tirar endavant. No van voler participar del diàleg d’aquella taula perquè no han entès que en els òrgans de representació formal la lògica és diferent a la seva. Per ells el diàleg és trobar-se amb persones amb qui no difereixen dels plantejaments de fons. Només admeten diàleg sobre petites nimietats de l’esdevenir de les seves protestes, mai qüestionen el seu plantejament de fons: “anti”. Espero que un dia o altre aquests estudiants entenguin com ha de ser una reivindicació en democràcia.