Fa una estona ha començat a ploure. Llegint el diari i veient el telenotícies tinc la sensació que el més sensat per part meva seria sortir al carrer amb una galleda i recollir aigua. Els governants estan preocupats però ni tota la preocupació que pesa sobre les seves espatlles és suficient perquè es posin d’acord amb un tema com aquest i reconeguin que la decisió ha de ser més tècnica que política. Una vegada més ens demostren la seva baixesa política. Sobre la taula tenim diverses propostes: que si Segre, que si sobrant de l’Ebre, que si Roina... Totes plausibles, totes cares, difícils i amb incertes repercussions polítiques. Però com sempre el problema va més enllà i és fruit de males gestions passades i presents; de projectes inacabats, fets amb calçador i amb aire de pedaç. Necessitem, no ho nego, una mesura d’urgència per fer front al fantasma estival, però la gestió de l’aigua segueix essent un problema greu. La sostenibilitat no passa, malauradament, per grans projectes sinó per mesures locals i fetes amb detall. És aberrant que utilitzem aigua potable (encara que ara s’hagi posat de moda anomenar-la aigua de boca) per netejar el terra de les nostres cases; per regar els nostres jardins i els camps de golf; per dutxar-nos i per un seguit d’altres usos absurds. Paral·lelament a aquest mal ús domèstic de l’aigua hi ha el fenomen de les depuradores: cada dia es llencen al mar milers de metres cúbics d’aigua, aigua que podria ésser utilitzada per una quantitat infinita d’usos, problema: les depuradores no acaben el procés de depuració (falta el tractament biològic) i l’aigua no queda prou depurada. Per què? Ningú sembla saber-ho. El que dèiem abans: projectes mal acabats. CIU ens presenta l’opció del Roina (solució a llarg termini que no a curt) que, segons sembla, prospera. Però, malgrat la Unió Europea, és estratègicament sensat deixar en mans de França l’aixeta de l’aigua, candidata a substituir el petroli com a futur bé escàs per excel·lència? Probablement, amb una mica de sort, acabarà per ploure els projectes es tacaran en un calaix i fins l’hivern que ve quan tornarem a mirar al cel amb preocupació i alguns, una vegada més, posaran els ulls i la confiança en la Moreneta que poca cosa té a dir sobre l’assumpte.
4 comentaris:
De solucions tècniques n'hi ha moltes però no totes tenen el mateix grau de sostenibilitat. Sé que es un terme molt a la moda però no per això l'hem de buidar de contingut. No podem trasvassar sense una política de bon ús. Trasvassem des de l'època romana. Trasvassar no és una innovació. Sí ho és fer un ús raonable de l'aigua. Hauriem d'escoltar-nos més els tècnics. I sobretot saber qui els paga abans d'escoltar-los candidament. Circulen informes massa polititzats com per considerar-los veritablement tècnics.
Quatre gotes no és ploure. Ens hem de posar les piles i cadascú de nosaltres modificar els nostres hàbits. Bona sort i bona pluja !
la solució no passa per cap trasbassament, el gran i immens problema es que es perd una quantitat impressionant d'aigua en les canonades/tuberies/conductes que arriben a barcelona i a dins de la ciutat, ja que no s'ha invertit degudament (ni ara ni fa anys, quan s'hauria d'haver fet) en reparar les ifrastructures, i fer-ho ara resulta molt més car que fer un trasbasament, perquè clar, total, a qui li importen totes les espècies que es puguin veure afectades? o la agricultura? Si s'han de gastar els diners, que com a mínim ho facin be, i que no proposin més solucions estúpides i sense visió de futur.
PD: la solució de reutilitzar ll'aigua de la depuradora em sembla molt bona.
http://moearth.blogspot.com
Salutacions company!
Tema interessant el de l'aigua. Havia escrit abans però sembla ser ha sortit un error al publicar.
M'ha agradat el que deies que el problema ve de gestions mal fetes del passat i del present. Hi ha qui diu que la culpa és del tripartit i no se'n recorda que el dèficit en infraestructures ja existia quan va arribar el tripartit.
El futur está en les desalinitzadores. També el minitrasvassament és una opció vàlida que hauria d'executar-se proximament independentment de si plou o no.
Com deies, l'any que ve tornarem a mirar el cel, però potser si ja tenim solucions, ho mirarem amb menys preocupació.
Al contarari que el sr. Baltasar, que ja volia obrir l'aixeta per quatre gotes, el president Montilla va demostrar tenir seny i pensar en el futur tal i com ha de ser.
Oriolet a veure si actualitzes més sovint perqué, avui en dia, el problema és que plou massa i estan obrint les comportes dels embassaments...
Publica un comentari a l'entrada