Ireland says No No No!

El passat 17 de Juny la Unió Europea va rebre un revés en forma de “NO” provinent de terres irlandeses. Els orgullosos ciutadans del país d’Oscar Wilde van votar en referèndum l’aprovació del tractat de Lisboa, la Constitució Europea després d’una important liposucció vaja. Tal i com ja havia passat amb l’anterior text amb els resultats de França i Holanda la situació és ara incerta. Sembla a ser que els dirigents europeus no estan disposats a renunciar altra vegada a una ambiciosa reforma de la institució comunitària. La qüestió principal és la següent: és el mètode del referèndum el millor per aprovar un text d’aquestes característiques? Per una banda si estem parlant d’un text de bases que defineix els organismes de la Unió caldria pensar que sí, que com tot bon text constitucional ha d’ésser aprovat per referèndum, i no només a Irlanda sinó de manera conjunta a tots els països que conformen la UE. Però la realitat no és tant fàcil i cal preguntar-nos si Irlanda i els Irlandesos han votat en clau europea o en clau interna. Recordem que el país es troba sota els efectes de la crisi econòmica, la flor de l’economia irlandesa (regada amb aigua europea, tot s’ha de dir) es marceix. Per altra banda l’actual taoisech té un dèficit de popularitat important i tenint en compte que l’últim va dimitir fa escassos mesos per acusacions de corrupció les institucions irlandeses no gaudeixen precisament de les simpaties dels seus ciutadans. Tot això sumat a una, suposo, bona campanya dels defensors del No, que de ben segur han fet onejar la bandera del fantasma econòmic, ha produït que tota la Unió Europea i els, malauradament, pocs ciutadans que ens sentim europeus i ens creiem el projecte estiguem amb les mans al cap preguntant-nos com ens ho farem per sortir d’aquest camí per on ens han portat els votants irlandesos. Espero de tot cor que trobem la clau per desbloquejar aquest atrolladero que no passi per una renuncia a les aspiracions d’una Unió Europea forta per assumir els reptes del món de demà.