L’any passat en una conferencia a la UPF el President Pujol parlava d’educació. Deia que després d’anys de sentir com des de la bancada de l’oposició els socialistes criticaven l’escola concertada, un cop van arribar al govern un alt dirigent del primer tripartit va haver d’acceptar la importància de la concertada al nostre país i sobretot l’estalvi que suposa al departament d’Educació (que no conselleria d’ensenyament, per cert). La demonització de l’escola concertada és un dels discursos més fàcils de les esquerres i de fet, el principal argument que porten com a bandera és força interessant. Consideren que no té cap mena de sentit que en un Estat aconfessional l’administració pública subvencioni ensenyament religiós. L’argument és força sòlid. Només cau per un cantó, el paper de l’escola concertada catalana no és aquest. El que fa l’escola concertada és oferir un servei a uns pares preocupats per l’educació dels seus fills. Tant preocupats que consideren que ells no ho poden fer perquè no hi estan capacitats. Tant preocupats que tenen la percepció que l’escolta pública no ofereix un ensenyament de qualitat i per tant porten els fills a la concertada. Hi ha famílies que fan vertaders esforços per pagar l’educació dels seus fills, per tant la concertada no és escolta de rics. La concertada avui en dia supleix el paper de l’administració en l’oferta d’un ensenyament de qualitat, o com a mínim aquesta és la percepció social que impera. El dia en que els estàndards de qualitat entre uns ensenyaments i altres siguin equiparables, llavors ja podrem entrar a jutjar si hem de pagar o no ensenyament religiós.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Completament d'acord, però algunes puntualitzacions:
-Escola concertada no és condició de catòlica, jo he annat durant 13 anys al Centre Educatiu Projecte, escola concertada i mai ha estat catòlic (bé, si, l'edifici abans era un convent... :P)
-Per altra banda, jo considero que, tot i donar més llibertats en el temari de les concertades, el govern hauria de deixar les coses molt clares en la separació per sexes, que és una tendència a l'alça en aquests últims anys i sobretot de cara al curs vinent. Penso que com a estat laic i teoricament modern, només les escoles privades haurien de poder separar els alumnes per sexes (i tot i així no em sembla bé), però mai un organisme que reb iners de l'estat.
Per acavar, es veritat que l'ensenyamentpúblic està molt malament (i encara més en el barri en el que visc, amb un alt nivell d'immigració), però per sort encara existeixen algunes escoles públiques (poques) que donen la talla.
http://atenespericles.wordpress.com/
La relació concertada-religiosa no té perquè ser certa, com diu en Lluc. El que caracteritza una bona educació no és pas la confessionalitat de l'escola, sinó els professors i tot l'equip, cosa que no té perquè està relacionada amb la titularitat del centre.
Jo he estudiat a una escola concertada i a una pública i, tot i estar ben content de les dues, he trobat molts més recursos a la meva disposició a la pública. En tot cas, està clar que depèn molt de l'entorn del centre, ja que molts cops les grans aportacions les fan les AMPA (podríem parlar de donacions privades, d'acord).
En resum, trobo que cada centre té una idiosincràsia, sigui públic, privat o concertat. Les escoles concertades han tingut la seva importància, però també les públiques. Més d'un membre important de CiU i del PSC va estudiar al mateix institut que jo, alguns quan era privat, altres quan ja era públic, i ben contents que semblen estar-ne tots.
Bé, per a complementar els comentaris sobre la relació entre el concert i el catolicisme: jo vaig estudiar escola concertada catòlica, però no per això van donar-me un ensenyament religiós en el sentit estricte de la paraula. Com diu el company Joao França, la diferència la marquen els professors.
Personalment, crec que la xacra vé d'aquest sobreesforç en l'escola concertada per sobre de la pública. És a dir, la inversió dels diferents governs de la Generalitat ha anat arraconant l'escola pública com a opció preferent per als pares. Per tant, el problema no és la manca de qualitat dels professors, ni de les instal·lacions, sinó de percepció ciutadana. Aquesta marginació de les escoles públiques ha provocat, al meu modest entendre, que l'ambient entorn d'aquestes s'enrarís i es comencessin a crear "guetos", sobretot fruit de l'acumulació dels alumnes immigrants, molt mal repartits entre els centres.
Si es gira l'argument d'aquesta manera, no ens queda més que donar la raó, en certa manera, a les crítiques i tornar a potenciar l'escola pública, que és una de les tres potes de l'Estat del benestar.
Estic d'acord quan dius que la concertada no és una qüestió de laicitat vs religiositat, però no he copsat perquè l'estat ha de subvencionar l'educació dels fills els pares dels quals no en tenen prou amb l'educació pública.
:S
La qüestió al meu parer, és que tot és insostenible i que donat la crisi económica tothom s'haurà de rascar la butxaca. Jo porto el meu fill a una concertada, que no té cap mena de luxe i us puc dir que la llista de impagats comença a ser molt llaraga.
Publica un comentari a l'entrada